SEGURETAT O ESTÈTICA?

19 des.

Sempre han estat molt presents els debats sobre la seguretat i les lesions en el món casteller, no és gens estrany que una activitat cultural visualment tant espectacular que involucra a tanta gent de pràcticament totes les edats sigui jutjada per els riscos que pugui comportar als seus membres, especialment als més petits.
Com a resposta a les nombroses crítiques sobre el risc al que són sotmesos els més menuts, podem afirmar que els castells no són tant perillosos com semblen, s’ha demostrat que els nens tenen la meitat de risc de lesionar-se fent castells que en altres activitats de lleure. Aquest fet està justificat per les estadístiques: durant la temporada 2010 es van realitzar un total de 6276 castells dels quals només 237 van fer llenya, és a dir, aproximadament 4 de cada 100 castells cauen; així doncs el percentatge de castells caiguts és pràcticament anecdòtic.
Els riscos de lesió dins aquest 4% són presents, però la majoria estan relacionades amb problemes musculars i altres danys de poca gravetat. Per estrany que pugui semblar, la major part d’aquestes lesions no són de la canalla, sinó que són pertanyents als castellers dels pisos de quints i quarts ja que l’altura i el pes juguen en contra seu. Els nens, tot i ser els que pugen més amunt, tenen menys risc de lesió ja que l’altura queda compensada amb el pes.
La qüestió és que tot i els optimistics resultats de les estadístiques,aquesta activitat comporta un risc físic per la canalla que és possible reduir gràcies a la utilització de sistemes de protecció com el casc.
Després de diversos estudis, al 2008, a les colles castelleres convencionals se les va implantar com a obligació la utilització d’un casc, especialment dissenyat, per els acotxadors i les enxanetes. Poc temps després també s’ha obligat a portar un casc especial adaptat a les condicions físiques de la canalla que adopta la posició de dosos.
Per altre banda, les altres colles castelleres no convencionals, les colles universitàries, estan formades per jovent d’entre 18 i 30 anys apoximadament. Això implica que la canalla té unes característiques físiques considerablement diferents pesant uns 25 quilos més per persona.
És per això que des de fa poc la coordinadora de colles castelleres ha començat un estudi on analitza les característiques físiques de la canalla d’aquest tipus d’estructures habitualment de menys altura però de més pes, per tal adaptar el casc de protecció.
Els castells universitaris, tot i la seva breu història respecte els fets per les colles convencionals, han estat “oblidats”pel que fa a les normes de seguretat que s’han imposat, com el casc de protecció de la canalla; això en part és degut a la responsabilitat que assumeix cada major d’edat que s’exposa al risc de realitzar aquesta acció sense portar casc de protecció ja sigui per costum, per incomoditat o per simplement qüestió d’estètica.
Aquest primer pas que ha pres la coordinadora de colles castelleres espero que sigui un primer per continuar avançant i, en cas que sigui adequat i efectiu, imposar aquesta norma de protecció als pom universitaris ja que l’experiència humana ens diu que surt més a compte prevenir que curar i en termes de seguretat val més no jugar-se-la i menysprear la comoditat i l’estètica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: